EL GRITO DE LA GAVIOTA

Titulo: El grito de la gaviota

Autor: Emanuelle Laborit

Editorial: Seix Barral

Lloc i any d’edició: 1995, Barcelona

ISBN: 978-84-322-4737-8

Resum: Aquest llibre és el testimoni d'una noia de 22 anys sorda des del naixement. Emmanuelle no aprèn el llenguatge de signes fins als 7 anys, ja que a França estava prohibit degut a la teoria de que aquestes persones podien aprendre a llegir els llavis i parlar. Això l’hi comporta tenir dificultats en l’aprenentatge i desenvolupament de la identitat, fins a llavors per comunicar-se tirava de la màniga de la persona es feia entendre assenyalant o mostrant objectes, imitava les paraules que veia dels llavis de la seva mare, la qual per a ella era l’únic llaç amb el món.

Amb l’adquisició del seu llenguatge la nena fa avenços molt ràpidament  coneix a més persones igual que ella amb les que acaba formant un grup d'amics, amb els quals viu moltes experiències similars a les de qualsevol adolescent.

Ella lluita per a que siguin reconeguts els drets dels sords, fins que al 1991, aconsegueix que s’ensenyi el llenguatge de signes als centres d'educació.

De que ens pot servit: La comunicació és necessària per poder viure i evolucionar com a éssers humans i el testimoni de la Emmanuelle ens ho fa evident.  

També pot ajudar a fer conscient a les persones oient de les dificultats per les que passen els infants sords fins que son diagnosticats i ensenyats al seu propi llenguatge.

 Pensem que és una bona eina per entendre com es va construint la identitat de la persona i la importància que té el llenguatge en aquesta.